Laketānia

Laketānia.com

IniciFets i LlegendesFestes i tradicionsReceptes de Cuina

Compartir en FACEBOOK
Festa de Sant Medir
Data: 3 de Març LLoc: A Gràcia, altres barris de Barcelona i Sant Cugat de Vallès.

Qui era Sant Medir?

Sant MedirSegons la llegenda, Sant Medir era pagès i vivia en una masia a la vora del camí que anava de Sant Cugat del Vallès a Barcelona. S´ explica que quan es produí la persecució de Dioclesià, Sant Sever aleshores bisbe de Barcelona, va decidir amagar-se amb uns quants fidels per tal de poder continuar estenent el cristianisme, i va emprendre el camí de Sant Cugat del Vallès. En arribar a la masia d´ en Medir, el van trobar sembrant faves i el van saludar.

Poc desprès van passar per allí els soldats que perseguien el Bisbe i preguntaran a Sant Medir si l´ havia vist passar. De manera miraculosa, en aquell moment les faves ja havien crescut i Sant Medir ja en recollia els fruits, així va ser que, per no mentir, va respondre als soldats que si, que havien passat per allà quan ell sembrava aquelles faves. Pensant-se que els prenia el numero, els soldats, prengueren al Sant i el mataren, la mateixa sort corregué poc desprès Sant Sever.


Sant Medir fou durant molt de temps el patró dels pagesos vallesans, fins que aquests es posaren sota l'advocació de Sant Isidre. Sant Medir, però, continuà sent copatró de la vila de Sant Cugat i cada any, el 3 de març, se celebra el seu Aplec.

Sant Medir a Barcelona i Sant Cugat del VallesL´ origen del romiatge.

L´ origen més versemblant ens porta a la primera meitat del segle XIX, quan un forner del carrer Gran de Gràcia, Josep Vidal Granès, va prometre a Sant Medir, del que era molt devot, que si el guaria d´ un atac de dolor que l´ havia deixat a les portes de la mort, cada 3 de Març, diada del Sant, aniria en romiatge a seva ermita de Collserola, construïda on s´ havia produït el miracle de les faves, muntat a cavall i tocant un sac de gemecs desprès de haver-se passejat pel barri per anunciar-ho a tothom.

El forner va superar la seva malaltia i així, l´ any 1830 iniciava la primera peregrinació. Amb el pas dels anys es sumaran a la romeria amics i familiars, formant així la primera colla. A aquesta colla si anaren sumant d´ altres colles, de Sant Gervasi, de Sarria i de Sants.


Car aquesta sembla ser la versió real de l´ origen del romiatge, n’hi havia un altre versió que parlava d´ un capitost Carlí que ferit i fugint dels seus enemics es refugià a l´ ermita del Sant i li va fer la promesa de la romeria si aquest l´ ajudava a salvar-se.

Colla La Monumental a la festa de Sant Medir de Gracia
Les colles:

Les colles van presidides per uns quants genets amb els cavalls guarnits, al capdavanter de la colla porta la bandera de l´ entitat acompanyat de dos cordoners, el segueixen la resta de genets i carruatges guarnits de la colla, que llençant caramels a la gent que surt a veure´ls passar. Tot això va amenitzat per bandes de musica.

 

 Ermita de Sant Medir

Al matí surten dels barris de Gràcia, Sarria, Sant Gervasi i Sants i de Sant Cugat del Vallès les colles, que desprès d´ un petit recorregut pels seus carrers , fan camí cap a l´ ermita del Sant. Desprès d´ una missa en honor a Sant Medir i del dinar de germanor, a la tarda, es concentren a Gràcia i fan una cercavila tots junts abans de dissoldre´s.


Projecte personal de promociķ de la historia i les tradicions catalanes – contacte – amb la col•laboraciķ de NDW