 |
 |

La Gran Companyia Catalana |
 |
 |
Qui eren? Els
Almogàvers,
com a cos militar, fa la seva aparició, de manera molt
discreta, en les conquestes de Mallorca (1229) i València
(1238), però, els seus orígens, son força
més antics. Els àrabs anomenaven Al-Mugavar
(Els qui provoquen avalots) als grups de pastors que, desprès
de veure envaïdes les seves pastures pels sarraïns,
no els quedava més remei per sobreviure que dedicar-se
a fer incursions a les zones ocupades, desenvolupant tasques
de càstig, informació i manteniment de fronteres.
|
Sicília, Comença
la llegenda Desprès de les campanyes de Mallorca
i València, per on van passar sense pena ni glòria,
el cos d´ Almogàvers
es queda sense feina. No és fins que el rei
Pere el Gran, poc després de les anomenades
Vesprades Sicilianes (Revolta
anti francesa a Sicília) és coronat rei de Sicília,
que s´ obren les portes de la glòria i la llegenda
als mercenaris catalans.
Corre l´ any 1282, i a fi de combatre les forces franceses
que amenacen Sicília, el rei Pere
el Gran hi envia uns 2000 Almogàvers.
La primera impressió que aquest donen als sicilians
és pèssima, segons explica Ramon
Muntaner a les seves cròniques: anaven amb un
sarronet de pa, bruts, esparracats, sense escuts ni armes
llargues, tant sols amb coltells (punyals) i dards. Aquest
aspecte, contrari al concepte que es tenia dels exercits marcials
i ben preparats, descoratja els nadius sicilians.
|
 |
No fou necessari esperar gaire per desfer aquest
descoratjament. A trenc d´ alba atacaren les tropes angevines
i la victòria sobre les tropes franceses va ser aclaparadora.
“ Feren tal carnisseria que era meravella” ,explica
Ramon Muntaner.
La seva estratègia no era pas cap novetat, però
la seva efectivitat era terrible. Amb una bona estructura
de comandament i una disciplina fèrria, la seva manca
d´ escrúpols, la força bruta i la set
de sang, trobaven la canalització perfecta per fer-los
pràcticament invencibles, tot hi estar en gran inferioritat
numèrica. Un altre dels seus punts forts era la capacitat
d´ aprofitar en benefici propi el terreny de batalla,
així, mentre les tropes enemigues, formades bàsicament
per cavallers, necessitaven de un gran i pesada logística,
les tropes Almogàvers
vivien sobre el terreny gràcies al pillatge i els recursos
naturals.
No conformes amb la severa derrota que havien infringit als
seus enemics, els Almogàvers
perseguiren els per tot el sud d´ Itàlia, sumant
victòria , rera victòria.
|
Expliquen
que durant la campanya de Sicília un Almogàver
va caure presoner dels Francs i va ser portat davant del rei,
aquest intrigat per la fama que ja tenien els almogàvers,
l’hi proposa un tracte. L´ almogàver s´
enfrontaria en un duel a mort, cadascú amb les seves
armes, amb el millor dels seus cavallers. I si guanyava el deixaria
lliure.
L´ Almogàver va acceptar sense dubtar-ho. I així
es veié amb la seva llança i el seu coltell davant
del millor cavaller dels francs, amb tota la seva armadura,
les seves armes i muntat damunt del seu cavall.
El català es plantar a una distancia suficient davant
del cavaller franc i esperar que aquest es llancés
al galop contra ell, aleshores, clavar la llança contra
el pit del cavall, que, mal ferit caigué abatut, cavaller
i armadura rodolaren pel terra, però, avanç
que el franc pogués reaccionar, l´ almogàver
ja l’hi havia saltat a sobre, arrancat el casc i es
disposava a tallar-l´hi el coll amb el coltell quan
el rei franc va manar que s´ atures, el deixaria lliure,
però l’hi demanava que no matés al millor
dels seus homes.
|
Amunt
 |
La
Gran Companyia Catalana Mort Pere
el gran, i també de manera prematura el seu
fill primogènit, Alfons II
el Franc, tot el territori de la corona, inclosa Sicília
passa a mans de Jaume II, que
volia signar la pau amb els seus enemics. Aquesta intenció
no va ser acceptada pel parlament de Sicília que coronar
rei de Sicília al germà de Jaume, Frederic
II, que es disposar a seguir amb la guerra en solitari,
amb l´ ajuda del poble de Sicília i dels Almogàvers.
Aquesta guerra entre els dos monarques catalans s´ allargar
fins a la pau de Caltabellota,
el 1302. |
Acabada la seva aventura Siciliana, els mercenaris
catalans accepten la proposta de anar a Bizanci amb l´
objectiu d´ ajudar a l´ emperador Andrònic
II a neutralitzar l´ amenaça turca.
A canvi dels seus serveis, els Almogàvers rebrien
una elevada soldada, el títol de Megaduc de l´
Imperi romà d´ Orient i la ma de la neboda d´
Andrònic pel seu cabdill, Roger
de Flor.
El setembre del 1303, els Almogàvers,
entraven triomfalment a Constantinoble,
i Andrònic no tardà a enviar-los a una missió
al cap d´ Artaki, on
les tropes turques que amenaçaven l´ imperi descansaven.
Vuit dies desprès, a l´ alba, la tropa catalana
es llençava en una operació llampec sobre els
turcs, en poques hores els homes de Roger
de Flor, s´ havien fet amb el domini del campament
enemic i no deixaren amb vida cap home de més de deu
anys.
A partir d´ aquí, la Gran
companyia catalana, inicià una espiral de batalles
que es convertien casi irremeiablement en victòries
i que dugué a l´ imperi Bizantí a recuperar
ràpidament la possessió dels seus antics dominis.
Els Almogàvers, eren
ja una llegenda. Però, Roger
de Flor, es deixava portar per la seva ambició,
que el duia a voler crear el seu propi imperi.
A la cort Bizantina aquesta ambició i el poder que
havia aconseguit l´ exercit almogàver feien molta
por.
L´ arribada del company d´ armes de Roger
de Flor, en Berenguer d´
Entença amb 1000 homes més, i el fet
que el cabdill almogàver exigís el títol
de Cèsar de l´ Imperi, desprès de passar
a Entença el de Megaduc, va provocar que els temors
es disparessin a la cort de Miquel
IX, fill de l´ emperador Andrònic
II. |

El famós crit de guerra dels almogàvers,
s´ explica per la costum dels catalans de colpejar
amb el ferro de les espases al terra fins a fer-ne saltar
espurnes, això es feia avanç de la batalla,
per aixecar així la moral de combat.
|
Amunt
La
Venjança catalana Passat l´ hivern i
avanç de continuar la campanya per Anatòlia,
en Roger de Flor es desplaçar
a Adrianòpolis per acomiadar-se del fill de l´
Emperador, Miquel, sense adonar-se de la traïció
que aquest estava tramant. Durant el sopar de comiat, un grup
de grecs i alans, assassinen el cabdill almogàver i
a tota la seva escorta. Al mateix temps Almogàvers
i comerciant catalans eren atacats per sorpresa arreu de l´
imperi. Fins i tot una ambaixada catalana que pretenia negociar
la pau fou anihilada.
|
 |
Des del seu quarter d´ hivern a Gal•lipoli,
el gruix de l´ exercit almogàver va superar el
setge inicial, i un cop assegurada la posició, sortiren
comandats per Berenguer d´ Entença
a satisfer el seu afanys de venjança.
Començava la famosa “venjança
catalana” , passaran a sang i foc viles i ciutats
sense respectar vides ni bens i escampant el terror arreu.
En el decurs d´ aquesta campanya de venjança,
fou pres i empresonat a Gènova en Berenguer
d´ Entença.
Reunits altre cop a Gal•lipoli,
i ja, amb Bernat de Rocafort com
a nou cabdill, els Almogàvers
decidiren plantar cara al exercit bizantí més
nombrós que sabia conegut mai.
Desprès d´ enfonsar els seus propis vaixells
al port, per evitar la temptació de fugir, i de resistir
el setge al que eren sotmesos, de cop les tropes catalanes
es llençaren sobre l´ exercit bizantí
acampat als afores de la ciutat. El xoc fou brutal, però
els Almogàvers acabaren
triomfant i derrotant las bizantins. La follia venjativa dels
Almogàvers estengué
el terror per tot l´ imperi. Al lloc on havien estat
assaltats els ambaixadors catalans fou arrasat i cap home,
dona, vell, nen, ni animal va ser deixat amb vida. L´
ira caigué també sobre els alans, còmplices
en l´ assassinat de Roger de
Flor, molts d´ ells, conscients del que els esperava,
decidiren matar ells mateixos les seves pròpies dones
i fills avanç de que caiguessin a mans dels catalans.. |
Amunt
 |
El
Declivi Quant Berenguer d´
Entença tornar a Gal•lipoli,
desprès de ser alliberat, es trobar que, no era ben
rebut per una gran majoria dels Almogàvers
que feien costat el seu cabdill des de feia dos anys, Bernat
de Rocafort. A Entença
sol l´ hi donaven suport els aragonesos i els nobles,
una minoria. Això provocar, desconfiances i enfrontaments
entre els dos grups, en un d´ aquest incidents resultar
mort en Berenguer d´ Entença,
Rocafort quedar com a únic
cap, però la ferida era oberta. |
Amb el temps, i a causa de la seva supèrbia
i tirania, en Rocafort, anar
perdent també, la confiança dels seus homes.
Això, junt amb algunes derrotes en front de tropes
gregues i la pèrdua de la capacitat i el senderi per
part de Rocafort, que fins
i tot s´ atorgar el dret a anar-se´n al llit amb
les dones i les filles dels seus subordinats. Va fer que la
paciència dels almogàvers amb al seu cabdill
s´ esgotés. Rocafort
va ser pres i lliurat a l´ enemic que el deixar
morir de gana i set a les masmorres d´ Averse
Sense cap visible, la companyia es governar pel anomenat
“Consell de Dotze”.
Un cop restablert l´ ordre intern, els almogàvers
continuaran estenent-se fins al golf de Corint.
No tardaran a arribar noves ofertes per contracta els seus
serveis com a mercenaris. Durant sis mesos estigueren combatent
per en Gualter V de Briene,
un dels barons francs que dominaven el sud de Grècia.
Però, la historia es va repetir,
Gualter decidir desfer-se dels Almogàvers
i els pagar sols dues soldades de les sis que els devia.
Altre cop la companyia es veia lluitant per defensar els
seu honor. S´ apoderaren de places fortes i de punts
estratègics de la frontera i començaren les
hostilitats.
La batalla de Cefís
decantar la balança en favor dels catalans, que desprès
d´ exterminar a la practica a tota la noblesa franca
de Grècia, es feren amos i senyors del ducat d´
Atenes. Es repartiren, castells i títols , es casaren
amb les vídues dels senyors francs eliminats i canviaren
el sistema de govern i la llengua dels francs a la cancelleria
i a les notaries, per la pròpia. Arribava la dominació
catalana a Grècia
Però amb el temps, la manca d´ una estratègia
dinàstica coherent i les conspiracions d´ algunes
famílies locals van minar políticament el domini
català.
Però, els anys no passaven en va, els Almogàvers
ja no eren el que havien estat, no havien tingut una renovació
generacional i els antics components de la gran companyia
catalana comptaven ja la cinquantena d´ anys.
L´ establiment dels catalans al ducat
d´ Atenes havia aixecat recels entre els seus
antics rivals, els seus enemics no donaven les seves disputes
per acabades. Les escomeses de Genovesos,
Servis, albanesos, francesos i florentins, aconseguiren
anar retallant bocins de les possessions catalanes. Atenes
va resistir durant quinze mesos el setge de florentins
i navarresos, però, el 1390 es perdien les darreres
possessions dels catalans a Orient.
Dels guerrers Almogàvers
tant sols quedava un lloc d´ honor dins la historia.
|
Divises
Les divises Almogàvers eren les de la corona: El penó
Reial (a dalt a l´ esquerra), el segell de Sicília
(a dalt a la dreta), les armes de sant Jordi (a baix a l´
esquerra) i les armes de Sant Pere (a baix a la dreta).
|
Amunt |
 |
|
 |
|